SOTERRÀNIA (sector eventualment anomenat Eixample Nord)

En els últims temps hi ha hagut un gran interès per part dels ajuntaments de créixer urbanísticament, ja que creien que aquest creixement comportaria paral·lelament un creixement econòmic. Aquest creixement ens ha aportat una bombolla immobiliària que encara ha agreujat més la mal anomenada “crisi”. Aquest interès per part de molts ajuntaments, entre els que es troba el de Vilanova i la Geltrú, s’ha traduït en unes polítiques urbanístiques dirigides cap aquest objectiu: l’urbanisme com a eina de desenvolupament econòmic. Tot això ha estat empitjorat per la competència que hi ha entre els ajuntaments dels municipis veïns, que només ha pogut ser mitigada en part, per la política i la legislació, que en últim terme ha d’imposar l’administració global del territori de Catalunya. Aquesta inèrcia de l’ajuntament ens ha portat a una ciutat on les expectatives de creixement han estat històricament sobredimensionades. Hem assistit al llarg d’aquests últims anys a un afany de créixer i créixer que ens ha portat a la situació actual de planificar milers d’habitatges que al capdavall no es faran o restaran buits.

L’urbanisme ha de ser una eina per ordenar els creixements de les ciutats en funció de les seves necessitats reals. S’hauria d’evitar, per tant, que l’urbanisme sigui una eina d’especulació i que serveixi únicament per generar actius financers. Amb l’excusa de voler dinamitzar l’economia del municipi es dediquen molts recursos públics a especular amb el territori. I això es fa assumint irresponsablement grans deutes que s’envien com a dards enverinats cap al futur, on les dianes són les generacions futures.

Però la llei d’urbanisme ho diu ben clar: El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. (Article 3 del Text refós de la Llei del sòl. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible)

En aquest sentit, les dades demogràfiques, les seves projeccions futures i la disponibilitat de sòl industrial i residencial, molt més que suficient, donen a entendre que no hi ha cap necessitat de creixement. Per altra banda, s’ha de vetllar pel futur, que no passa per fer més edificacions, sinó per preservar el poc sòl fèrtil que queda a Vilanova i la Geltrú. Algunes de les necessitats bàsiques de les generacions futures, que visquin a Vilanova i la Geltrú, seran les de garantir aliments de proximitat.

Gràfica de població a partir de les dades de l’IDESCAT

La tendència a Catalunya és la de no créixer i estabilitzar-se de moment, però les projeccions publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) són d’una clara tendència a la baixa.

 

Captura de pantalla del web de l’INE

Aquesta és la projecció demogràfica elaborada per l’INE en la que veiem el que ens depara pels pròxims anys.  Podem dir que és un frau a la ciutadania que en l’aprovació inicial de la Modificació puntual del Pla General d'Ordenació en el sector Eixample Nord, no s’hagin tingut en compte cap de les dades demogràfiques que hem esmentat en aquest article. Ens estan enganyant, i ho saben. No ens hem d’eixamplar. Per això creiem que no es pot aprovar aquesta proposta. Haurem de retornar el nom ancestral d’aquest sector de Vilanova i la Geltrú: SOTERRÀNIA.